Cant 1

Atenea sol·licita als déus, reunits en assemblea, poder alliberar Ulisses, l'heroi de de la guerra de Troia, del càstig de Posidó, que ha marxat temporalment a la terra dels etíops.
El déu del mar, irat per les ferides que Ulisses infrigeix a Polifem, el més gran dels ciclops, el confina a l'illa de Calipso impedint-li retornar a Ítaca.
Zeus, déu de déus, accedeix a la demanda d'Atenea, que sota l'aparença d'ésser mortal, apareix al porxo de la casa d'Ulisses. Entre la colla de pretendents que allí s'estan menjant i bevent a cor què vols, troba Telèmac, fill d'Ulisses, que la rep amb gran hospitalitat.
Mentre gaudeixen d'un magnífic àpat, Telèmac li explica que el rumor de la mort del seu pare ha atret tots aquells joves nobles d'Ítaca i de les illes veïnes a la porta de casa per festejar la mare, Penèlope.
Atenea aconsella a Telèmac que aparïi un vaixell per navegar fins a Pilos i Esparta on podrà esbrinar quin ha estat el destí d'Ulisses, el seu pare.

Cant 2

Inspirat per Atenea, Telèmac convoca a consell els itaquesos a qui recrimina que consenteixin la situació de casa seva.
Tots callen, excepte Antínous que culpabilitza Penèlope. Durant quatre anys, l’esposa d’Ulisses assegura que escollirà un dels pretendents en acabar un llenç. Però a la nit desfà la feina feta durant el dia, fins que és descoberta.
Zeus envia un parell d’àguiles, que planegen sobre el consell. Haliterses, venerable heroi coneixedor de les arts endevinatòries, interpreta la presència de les aus com un mal presagi.
En tancar l’assemblea, Telèmac demana als seus homes que apariïn un vaixell per poder dur a terme els consells que Atenea li ha donat, i esbrinar quin ha estat el destí del seu pare.

Cant 3

Quan Telèmac i la seva tripulació, acompanyats per Atenea, sota l’aparença de Mèntor, arriben a Pilos, troben el rei Nèstor i els seus fills a la platja. Aquests els conviden a casa seva. Telèmac s’identifica després de menjar i explica el motiu de la seva visita.
Segons Nèstor, durant la guerra de Troia, Agamèmnon i els seu germà, Menelau, es barallaren ferotgement. Llavors, les tropes es dividiren i retornaren a casa per separat. Ulisses acompanyà Nèstor, però es produí una altra baralla a Tenedos, i s’uní a les tropes d’Agamèmnon. Aquest és, doncs, qui pot proporcionar notícies del seu pare a Telèmac, tal com indica Nèstor.
A l’endemà al matí, Telèmac marxa cap a Esparta, acompanyat de Pisístrat, fill de Nèstor.

Cant 4

En arribar a Esparta, Telèmac i Pisístrat, són convidats a un gran banquet a casa de Menelau per celebrar les noces dels seus fills: Hermíone i Megapentes.
Durant l’àpat Menelau esmenta en diferents ocasions Ulisses. Telèmac s’emociona: les llàgrimes li rodolen per les galtes. Quan la reina Helena, esposa de Menelau, s’incorpora a la festa, s’adona com el noi és la viva imatge del seu pare. Pisístrat fa les presentacions. Telèmac descobreix el propòsit de la seva visita, però fins a l’endemà Menelau no li proporciona cap informació.
Ulisses és viu, Menelau n’està segur. En tornar de la guerra de Troia, el seu vaixell quedà atrapat a Faros. En aquesta illa, prop d’Egipte, Proteu, el vell de la mar, li proporciona ajut i notícies, concretament, d’Ulisses, de qui assegura que és a l’illa de Calipso.
Mentrestant, a Ítaca, els pretendents aparien un vaixell per assassinar Telèmac en una emboscada.

Cant 5

Atenea torna a intercedir per Ulisses a l’assemblea dels déus. I, Zeus, havent-la escoltada, envia Hermes, missatger de les sandàlies màgiques, perquè li transmeti la seva voluntat: Calipso ha d’alliberar Ulisses. Les ordres de Zeus fereixen la ninfa. Enamorada d’Ulisses, n’ha esdevingut l’amant durant els set anys que s’ha estat a l’illa.
Amb l’ajuda de Calipso, Ulisses es construeix un petit vaixell i marxa. Durant setze dies, navega guiat per Orió, fins a atalaiar terra.
Posidó, que tot just retorna de la terra dels etíops, s’adona del que està passant. Provoca una tempesta que fa sotsobrar l’embarcació d’Ulisses. Però la dea Ino Leucòtea, filla de Cadmos, sent pietat per ell i el rescata. Durant dos dies i dues nits l’arrossega agafat del seu mantell entre les ones fins a Feàcia. En arribar-hi, cau extenuat i s’adorm entre les oliveres.

Cant 6

Perquè Ulisses aconsegueixi l’ajut dels feacis, Atenea apareix en un somni de la princesa Nausica, recordant-li un dels preparatius per al dia del seu casament: rentar el vestit de núvia.
A l’endemà, Nausica amb les serventes van al riu a fer bugada. Un cop l’han acabada, l’estenen, perquè s’assequi i decideixen banyar-se.
Els riures de les noies desperten Ulisses, qui per cobrir la seva nuesa arrenca una branca d’olivera. En aproximar-se al grup, queda embaladit per la bellesa de Nausica.
Ulisses torna a imprecar Atenea, perquè faci que els feacis l’ajudin en el seu viatge.

Cant 7

Atenea, amb aparença humana, ajuda Ulisses a arribar al palau del rei Alcínous i la reina Arete. El rei i els seus cortesans estan gaudint d’un fantàstic banquet.
Perquè Ulisses pugui arribar fins a Arete sense ésser vist, Atenea l’envolta de boira. I, quan ja és davant de la reina, s’abraça a les seves cames demanant-li que li concedeixi poder tornar sa i estalvi a casa.
L’endemà matí, Alcínous convoca els consellers i els ducs dels feacis per informar-los de la presència d’un foraster. El rei organitza un gran banquet després del qual crida Demòdoc, el cantaire cec, que recita les gestes d’Ulisses i Aquil·les a la guerra de Troia.
Després de la música, Alcínous organitza una cursa i competicions de boxa i llançament de disc per impressionar el seu hoste. Però és Ulisses qui els venç en llançar el disc més lluny que cap feaci.

Cant 8

L’endemà matí, Alcínous convoca els consellers i els ducs dels feacis per informar-los de la presència d’un foraster. El rei organitza un gran banquet després del qual crida Demòdoc, el cantaire cec, que recita les gestes d’Ulisses i Aquil·les a la guerra de Troia.
Després de la música, Alcínous organitza una cursa i competicions de boxa i llançament de disc per impressionar el seu hoste. Però és Ulisses qui els venç en llançar el disc més lluny que cap feaci.

Cant 9

En marxar de Troia, Ulisses fa cap a Ísmar, terra dels cícons. Després, navega cap al sud fins a arribar a la terra dels lotòfags, que s’alimenten de lotus. Alguns homes de la tripulació en mengen i immediatament obliden Ítaca i perden la voluntat de tornar-hi.
Navegant cap a l’oest, arriben a l’illa del Ciclop. Amb dotze homes, Ulisses surt a explorar el territori. Al cap d’una estona de caminar, arriben a la cova de Polifem, el més gran dels ciclops. Quan aquest retorna amb el ramat a la cova, clou l’entrada amb una gran pedra.
Llavors s’adona de la presència dels aqueus i, sense dubtar-ho se’n cruspeix dos. Ulisses tracta de parlar amb ell, però no obté cap resultat: l’endemà mata dos homes més i marxa a pasturar el ramat.
Al vespre, Ulisses li ofereix un vi que l’adorm. Aprofitant el son profund de Polifem, li fereixen l’ull amb un pal d’olivera.
A l’endemà, quan el Ciclop treu el ramat a pasturar, Ulisses i els seus homes es lliguen a la panxa de les ovelles i fugen.

Cant 10

La nau dels itaquesos arriba a Eòlia, illa on viu Èol, déu dels vents. Aquest els obsequia amb una gran hospitalitat. Abans de marxar, el déu regala a Ulisses un darrer present: un sac de pell de brau.
Empesa per un vent de ponent, la nau es fa a la mar. Després de deu dies, arriba tan a prop d’Acaia que es poden veure els focs i la gent que els encén. Llavors la son venç Ulisses. I la tripulació l’aprofita per obrir el sac creient que conté un gran tresor. Però en realitat amaga tots els vents adversos.
Després de sis dies i sis nits, arriba a l’illa dels lestrígons. Ulisses envia tres homes a explorar el territori. Aquests troben una donzella prop d’una font que els adreça al palau d’Antífates, el seu pare.
Ja dins del palau aquest apareix immediatament i es cruspeix un home de l’escamot. Els altres dos fugen, però milers i milers delestrígons els persegueixen fins que destrueixen totes les embarcacions, excepte una: la d’Ulisses.
Escapats d’una mort segura, Ulisses i els seus homes fan cap a l’illa d’Eea on viu Circe, filla d’Oceà. Euríloc amb vint-i-dos homes surten a explorar el territori.
L’escamot s’endinsa al bosc i troba l’estatge de Circe. Aixoplugats al portal, la senten cantar i la criden. Ella els convida a entrar. Hi accedeixen tots, però Euríloc té un pressentiment i decideix no seguir els companys.
Circe els ofereix formatge, farina d’ordi i mel verda. Quan ja els ha servit, branda la seva vareta màgica i els transforma en porcs. Euríloc, astorat, s’escapoleix i alerta la resta de la tripulació.
Ulisses decideix investigar. Afortunadament, fent camí, troba Hermes amb aparença de jove mortal. Aquest li ofereix una herba que el protegirà dels encanteris de la dea.

Cant 11

Seguint les indicacions de Circe, Ulisses arriba a l’Hades, la fi del món, terra dels morts, on prega i realitza libacions i sacrifis.
Amb l’olor de la sang fresca es desperten els esperits, entre el quals hi ha Tirèsies, l’oracle cec, que els indica la ruta que han de seguir per evitar els perills a què l’exposarà la ira de Posidó.
Tirèsies marxa i Ulisses parla amb altres esperits, entre els quals es troba Aquil·les, el millor guerrer de Troia.

Cant 12

Un cop reprès el viatge, el primer perill que han de desafiar són les Sirenes, que amb els seus cants arrosseguen els mariners contra els penya-segats. Però Ulisses tapa les orelles de la tripulació amb cera i ell es lliga al pal de l’embarcació. Així, s’aconsegueix salvar.
Però un altres perills els esperen en forma de monstres terribles: Escil·la, un monstre de sis caps que pren la forma de dona envoltada de gossos, està asseguda al capdamunt d’un penya-segat i devora els mariners que s’hi atansen; i Caribdis, que engoleix i vomita aigua salada. Durant la travessia pels esculls, Escil·la devora sis components de la tripulació, però la resta se salva.
Finalment, arriben a una illa on pasturen les vaques d’Hiperió, déu del sol. A pesar dels advertimetns d’Ulisses, la tripulació en sacrifica algunes per menjar-se-les, la qual cosa desferma la còlera dels déus. Zeus provoca una tempesta terrible que provoca la mort de tots els mariners. Ulisses és l’únic que aconsegueix salvar-se.
I aquí acaba el relat que Ulisses narra als feacis.

Cant 13

El rei dels feacis ordena conduir Ulisses fins a Ítaca. Sobre una catifa estesa al vaixell, Ulisses s’adorm durant tot el viatge.
Els mariners el deixen a la platja, encara adormit, al costat de magnífics presents. Atenea el proveeix d'una boira protectora per impedir que sigui reconegut. Finalment, la deessa es mostra a si mateixa i la dissol.
Aleshores, Atenea el transforma en un vell esparracat i brut. I, així, va a la recerca del seu lleial porquer.

Cant 14

A pesar de l’aspecte d’Ulisses, Eumeos, el porcater, li dóna la benvinguda. Seguint les regles de l’hospitalitat, mata un porc i el serveix amb pa i vi. Eumeos deixa la seva túnica a Ulisses perquè dormi al costat del foc. I ell, enmig d’una gran turmenta, dorm a l’intempèrie.

Cant 15

Atenea fa retornar Telèmac a casa i li diu com evitar l’emboscada dels pretendents.
Mentrestant, a Ítaca, Ulisses escolta la història d’Eumeos: fill d’un rei, fou segrestat per la seva vida i, posteriorment, venut a Laertes.

Cant 16

Telèmac evita l’emboscada dels pretendents. Amb les instruccions d’Atenea, fa cap a casa d’Eumeos, a qui envia al casal de la seva mare per avisar-la que ha retornat sa i estalvi.
Atenea retorna Ulisses al seu aspecte. Telèmac creu que és un déu, però immediatament el seu pare s’identifica.
Tots dos planegen la venjança contra els pretendents. Telèmac es mostra reticent pel nombre d’enemics. Ulisses indica que els ajudaran Atenea i Zeus.

Cant 17

Disfressat com a captaire, Ulisses es dirigeix cap a la vila. Pel camí es creua amb Melanti, un pastor de cabres, que l’increpa i el colpeja.
En arribar al casal, Ulisses retroba Argos, el seu gos. Aquest, en reveure'l s’eixoroveix, però tot seguit mor.
Ulisses demana menjar als pretendents. Antínous arremet contra ell i l’hi nega. La resta de pretendents, però, l’adverteixen que aquesta actitud és arriscada, ja que pot tractar-se d’una prova a la qual els sotmeten els déus.

Cant 18

Un captaire, Iros, que sempre ronda els pretendents, apareix al casal. Ulisses li proposa compartir el que obtinguin del banquet. Però Iros no accepta i s'embranquen en una baralla.

Cant 19

Ulisses parla llargament amb Penélope, però no revela la seva identitat. Seguint les ordres de la seva mestressa, Euriclea, renta els peus d'Ulisses.
Aquesta, que fou la dida d'Ulisses, reconeix una cicatriu en el peu de l'heroi, producte d'una ferida feta per un porc senglar, al Parnàs.
Ulisses, però adverteix la serventa que no descobreixi la seva identitat.

Cant 20
Al matí següent, Ulisses prega a Zeus i li demana un signe que se l'hi reveli. Aleshores, trona a l'Olimp i una serventa reconeix aquest fet com un signe diví.
Teoclimen prediu la baralla amb els pretendents que posteriorment tindrà lloc al casal.

Cant 21

Penèlope proposa un repte per escollir el pretendent que vulgui casar-se amb ella: qui tensi l’arc d’Ulisses i faci passar la sageta per l’ull de les dotze destrals.
Els pretendents posen a prova la seva força. Ulisses pregunta si ell també pot participar. Però s’hi neguen, ja que temen que el fals captaire sigui capaç d’assolir el que ells no han pogut obtenir. I, efectivament, Ulisses aconsegueix fer passar la fletxa pel forat de les dotze destrals.

Cant 22

La baralla amb els pretendents comença. Melanti, el pastor de cabres, aconsegueix esmunyir-se fins al tresor del casal per agafar-ne cascs i escuts, i armar els pretendents.
Però aleshores apareix Atenea per ajudar Ulisses i Telèmac, que s’enfronten i guanyen els pretendents ferint-los mortalment amb les llances i rematant-los amb les espases.
Després, les serventes aliades amb els pretendents segueixen la mateixa sort que ells en ser penjades.
Melanti és tallat a trossos davant del vestíbul del casal

Cant 23

Ulisses ensofra la sala on s’ha produït la matança i hi cala foc. Perquè els habitants de la vila no sospitin la matança que s’ha esdevingut, Ulisses fa que tothom del casal, amb les millors túniques ballin, simulant que estan celebrant el casament.
Mentrestant, Euriclea, la dida, avisa a Penèlope que el seu marit ha retornat a casa. Però l’esposa d’Ulisses no s’ho pot creure i el posa a prova fent que descrigui com es va construir el llit matrimonial.

Cant 24

Mentrestant, Hermes crida les ombres dels pretendents, i aquestes el segueixen.
Al matí següent, Ulisses va a retrobar el seu pare, el rei Laertes, que viu de treballar la terra des que la seva dona morí apenada per l’absència del fill. I, després d’explicar una història inventada, Ulisses comprova que el pare no l’ha oblidat i el continua estimant.
Eupites, pare d’Antínous, organitza la revenja contra Ulisses. Aquest, juntament amb Telèmac i Laertes, es preparen per enfrontar-s’hi.
Atenea, que segueix el parer de Zeus, atura l’enfrontament i requereix que es facin les paus.